IN-DUB-TABLES

Prepareu-se perque està en marxa el nou projecte musical que ha resurgit de les cendres de Dede-Jam.
El nom del grup es un joc de paraules catalano-anglés: IN-DUB-TABLES que inclou el tipus de música que ens em proposat fer.
Intentem crear Dub si bé com sempre les influències, rockeres i inclús un aire punk afloren creant noves textures sonores.
Ara mateix estem quatre persones al vaixell :
Els dos germans Pedrón (que ja quasi ni discuteixen), el gran fitxatge de la temporada, Fàbio i el Daniel Barrachina (Guey) el crack del grup .
A l´espera d´una veu que no trobem, no m´han quedat més collons que agafar el micròfon i , atenció perque ja m´estic acostumant.
Prompte debutarem, encara que només per als colegues i a veure si aquest estiu ja fem una posada en escena més seriosa ( dubte si algú dels meus companys coneix aquesta paraula).

"Chanante"

No puc oblidar, les rialles quasi convulsives que m´han provocat l´humorista Joaquín Reyes i els seus col.laboradors. Fa un temps amb "La hora chanante" al canal Paramount Comedy i després amb "Muchachada Nui" a la 2.
Ben bé ho saben el Llorenç i l´Exor, a qui envie una forta abraçada.

M´agradaria destacar un espai dintre d´aquests programes on es parodia a tot un ventall de personatges mediàtics.

A "La hora chanante" aquest espai s´en deia "Testimonios" i a "Muchachada Nui" es va rebatejar com "Celebrities" (Ahí va que chorrazo!).

No té desperdici,  la caracterització dels personatges és una paròdia en si mateixa ( visca la cutror!), la manera de parlar amb accent de poble perdut d´Albacete que Joaquin Reyes aplica a qualsevol personatge 

( digam que es el personatge qui s´acopla al Joaquin i no al revés) i la banalització de la fama i de l´exit dels mateixos fan d´aquestes una crítica sistemàtica de tot alló mediàtic i una humanització amb la figura del "loser" implícita en cada  "triomfador".

Tot açò s´aconsegueix entre rialles no sempre disimulades del Joaquín i els seus col.laboradors i amb pocs mitjans.

Ahí van dos exemples, ale a partir-se el "ojete"!:

http://www.youtube.com/results?search_query=Celebrities+Bono&aq=f
http://www.youtube.com/watch?v=LY3AD6U6dBA

Festival de la Cruïlla II (després de...)

Avui ja es diumenge, estic a casa tranquil ( i cansat ), el festival ha estat bé amb dos dies de bona música i molts estimuls sensorials.

El divendres va haver-hi més públic, més bogeria col.lectiva i sensació de festival que el dissabte, el divendres em vaig moure més (prou més!), mentres que  el dissabte vaig disfrutar d´una manera més relaxada dels concerts.

La meva crítica musical dels concerts que vaig presenciar seria la següent:

Divendres 16 de juliol:

-Ben Harper: Bon concert, però més propi d´una sala petita, masa intimista pel meu gust.

-The Wailers: Correcte, aprofitaren uns temes infalibles però amb poques sorpreses.

-Femi Kuti: Per mi qui més va estar a l´alçada del que m´esperava del festival, amb una fussió potent de ritmes africans, psicodèlia dels 70 i  patrons jazzistics ( per mi hauria d´haver actuat a l´escenari gros on actuava Macaco a la mateixa hora).

Dissabte 17 de juliol:

-Kase.O & The Jazz Magnetism: Sorpresa agradable amb una fussió de quartet de jazz molt competent amb Hip-hop .

-Muchachito Bombo Infierno: Molt professional, envoltat per una gran banda (big band?) i molt proper a la idea d´espectacle performàtic.

-Alpha Blondy: Com el bon vi, millor a cada concert (ell i els músics que l´envolten), amb les idees molt clares en la fussió Reggae-rock i un gran equilibri de so, l´únic però, la durada (1.15h) del concert.

http://www.youtube.com/watch?v=yPKmzc1bIcA
http://www.youtube.com/watch?v=TKain-4DRb8
http://www.youtube.com/watch?v=36int_NgZL4